L'home de paper

Hi havia una vegada un home de paper. L'home de paper estava fet d'una altra pasta que els homes que l'envoltaven.

L'home de paper sovint tenia la ment en blanc, meditava.

Però l'home de paper tenia tres grans pors que l'impedien anar pel món tranquil.Una de les pors era el foc, sempre patia que una petita guspira se li atansses massa i el socarrimés sobtadament. Una altre por que el torturava era l'aigua, quatre gotes mal comptades el podien deixar convertit en una piloteta arrugada i ja ningú no el reconeixeria. I la seva tercera gran preocupació era el vent, sempre havia temut que un cop d'aire el portés més enllà d'on ell volia anar.

Però l'home de paper, malgrat aquestes pors, s'esforçava en sortir al carrer cada dia i buscar un escriptor que li dones quatre paraules, un nen que li dibuixés un gargot o una dona de paper que l'ajudés a fer una llibreta amb molts nens de paper.

L'únic dia que no volia sortir al carrer en tot l'any era el 28 de desembre per què el seu pare li havia advertit que si sortia, el més fàcil que era que acabés fent llufa...

L'home de gel

Hi havia una vegada un home de gel. Contràriament al que pensava molta gent, l'home de gel no era precisament un súper heroi, més aviat al contrari. L'home de gel només era un home com qualsevol altre.

Quan era petit era un glaçó, però aixó no semblava importar-li a ningú.

L'home de gel creia que no podia evitar ser fred, al cap i a la fi la seva constitució així el feia ser. Però ell sabia que la seva fredor era només en aparença. A dins del seu pit hi tenia un cor com tothom. Un cor que bategava sang calenta amb força i decisió cap a les seves extremitats i que el mantenia viu.

Però l'home de gel estava trist.

L'home de gel procurava que la escalfor de la seva sang no fongués el seu cos. L'home de gel pensava que si deixava sortir tota la seva escalfor es fondria i no en quedaria res més que un petit bassal d'aigua.

Però l'home de gel estava equivocat, sota la pètria i gelada capa que el cobria hi havia un cos de carn com el de tothom. Carn càlida i suau, carn capaç de sentir esgarrifances i també la tebior d'uns llavis, carn capaç de donar escalfor a un altre cos. I sota la carn hi tenia sentiments, la majoria tendres i suaus com el vellut.

Però l'home de gel no ho sabia i continuava trist i pensatiu sota la fredor que l'havia vist nèixer.

L'home de gel era una mica tonto, però això tampoc no ho sabia....