Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dilluns, 24 de setembre de 2012

La tercera invasió

(Aquest conte ha estat publicat al butlletí electrònic de la SCCFF en l'edició de tardor de 2012.)


El governador estava mig endormiscat després de menjar el seu àpat favorit i el seu assistent anava acomodant delicadament els seus vuit tentacles en flonjos i confortables coixins.
Sobtadament entrà el secretari i fent voleiar els onze ulls amunt i avall,  cridà amb la boca anterior :
Senyor governador, ens estant envaint !!!
I com ho sabeu senyor secretari ? – digué el governador arrossegant la veu i incorporant el seu gelatinós cos endavant. 
Senyor governador, centenars de naus estant aterrant al nostre aeròdrom i els analistes es temen el pitjor. Els detectors de substància viva alienígena s’estan tornant bojos, pel que sembla a cada nau hi ha més d’un centenar d’éssers vius – continuà cridant el secretari.
I per què els nostres sensors de vigilància no ho han detectat ?
Pel que diuen els tècnics, aquestes naus que ens han envaït han arribat sobtadament, es veu que viatjaven a una velocitat molt propera a la de la llum. Naus de neutrins, ha confirmat el director general del laboratori de tecnologies avançades.
Naus de neutrins ? Sens dubte venen de molt lluny i tenen una tecnologia infinitament superior a la nostra. – El governador començà a lliscar damunt del seu llardós peu i dibuixà una espiral de baba al voltant del secretari – I son perillosos aquests visitants ?
No ho sé governador, vaig a demanar els darrers informes dels nostres observadors al lloc de l’aterratge. – el secretari es posà un tentacle a la tercera orella i tancà tots els ulls durant uns segons – Senyor governador m’informen que invasors han començat a baixar de les naus i es dirigeixen cap a la terminal. En principi no semblen amenaçadors doncs no mantenen cap formació militar ni aparentment duen armes. També m’informen que es mouen gairebé lliscant sobre una mena de peus que tenen al final de dues cames, la majoria es desplaçen lleugerament encorbats endavant i somriuen. Alguns porten a una de les dues úniques extremitats superiors una mena d’enginy que no sembla massa perillós i que els dona un aspecte de trípode quan es mouen. Aparentment n’hi de  dos sexes diferenciats, en principi, per la indumentària que cobreix la seva lletosa pell. Els de cap rodó al·lopècic porten una mena de fundes que els protegeixen les extremitats inferiors i els altres, que tenen el cap cobert amb una estranya substància filamentosa, molt més nombrosos per cert, duen una mena de tubular d’aparença tèxtil que no els tapa totalment les extremitats. Avancen amb pas lent, es fixen en tot el que veuen amb admiració i xiuxiueigen entre ells contínuament amb un codi de comunicació desconegut per a nosaltres. – informà el secretari.
En principi no semblen una amenaça – digué despreocupat el governador – però pel que dieu son molts. Ens caldria saber d’on venen o com a mínim de quina espècie son. Contacteu amb el Centre d’Identificació a veure que en saben.
Després d’uns instants d’espera el secretari digué :
Senyor governador, ja tenim una primera opinió amb una possibilitat d’error de només un 0,01 %. Els nostres científics creuen que son terrícoles però.....
Terrícoles !!! – bramà el governador – però com es possible que aquests éssers tinguin una tecnologia tant avançada ? I quin és el però que m’heu anunciat ?
Doncs pel que m’informen, podria ser que el secret de tot plegat fos dins d’unes bosses de color blau que porten tots i cadascun d’ells penjada a l’espatlla. Els nostres exèrts estan intentant esbrinar què significa la llegenda que llueixen.
Porten alguna inscripció críptica ? – interrogà el governador.
Efectivament senyor – contestà el secretari – a la bossa tots hi porten la grafia : IMSERSO.   



Cap comentari:

Publica un comentari