Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

divendres, 9 d’agost de 2013

La terra promesa

Aquella promesa els va omplir d’esperança. Els van dir que a ultramar trobarien un país meravellós, ple d’oportunitats i on la vida els seria d’alló més planera.
I van començar a remar, remaven sense defallir, amb un somriure als llavis, esperant veure la terra promesa ben aviat.
-         Què falta gaire ? - va demanar el més petit de tots.

-         No, no gaire, tot just després de l’horitzó – li van respondre.


NOTA : Aquest conte el vaig escriure l'octubre del 2012, per un programa de ràdio d'en Joan Barril. Demanaven contes molt i molt curts. Després d'enviar-lo, no vaig poder tornar a sentir el programa ( la veritat és que tampoc no m'en vaig preocupar massa ). Avui l'he trobat fent neteja a l'ordinador i de sobte he pensat que potser mai no l'havia llegit ningú.

NOTA 2 : Potser és més interessant la NOTA que el conte......

2 comentaris:

  1. Doncs mira, la darrera frase ha deixat de ser certa!

    Em sembla molt bonic el conte, però tristíssim!!!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Doncs mira, jo ara també l'he llegit!
    :)

    ResponSuprimeix