Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Tot té un principi.

- No sents quina mena d'olor de fusta cremada? - va dir el més gruixut.
- Si noi, jo diria que és pollancre, sembla que ve de sota....- va respondre l'altre.
La conversa era fluida i per què no dir-ho, càlida.
S'havien trobat sobtadament en aquella senalla de vímet feia no gaires dies i ja s'havien fet amics. Un era de can Roure i l'altre de can Alzina i el destí els havia portat a pasar les darreres hores junts.
S'explicaren els seus orígens i la seva vida, parlaren dels seus amics i de les seves malalties. Les anécdotes no hi van faltar, inclemències meteorológiques i altres perills desconeguts. Van recordar plegats la placidesa de les primaveres, els rigors de l'estiu, les plujes de tardor i les dificultats dels gèlids hiverns.
Però ara estaven junts, parlant distretament i només capficats per aquella olor de pollancre socarrimat i l'estranya escalforeta que els pujava mica en mica.
- Qui deu ser aquest senyor ?
- Em sembla que és l'avi, l'altre dia un de can Pi me'n va parlar, pel que em va dir, sovint s'asseu en un tamboret aquí al davant i fuma en pipa. A voltes l'acompanyen un parell de criatures que escolten atentament el que els explica.
- I què els explica ?
- No n'estic segur, però em sembla que en diuen contes.
- Contes ?
- Si noi, contes. Es veu que ho fan al vespre. Alguna vegada m'ha semblat sentir que en diuen contes a la vora del foc, però no sé que deuen voler dir.
- Jo tampoc, però aquesta escalfor que ens puja de sota em comença a molestar.
Mentre estaven capficats en l'escalforeta que els pujava cada cop amb més insistència, l'avi estosegà i començar a parlar:
- Hi havia una vegada..........




4 comentaris:

  1. No sé si el podran acabar de sentir, pobres troncs! Es quedaran sense saber què vol dir "contes a la vora del foc"?

    ResponElimina
  2. Jo creia que aquest matí havia deixat un comentari...

    ResponElimina
  3. PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS, PLAS!!!!!!!!!!!!
    (o sigui, aplaudiments per a aquesta nova iniciativa i, és clar, per a l'iniciador)
    Ara, amb el posat més solemne que sàpigues fer, aixeca la mà dreta i repeteix amb to seriós: "Aquest és un bloc de periodicitat setmanal..." i, més baixet, per si de cas, que tampoc no cal matar tot el que és gras, pots afegir "... com a mínim!"

    ResponElimina
  4. He, he, molt bé, ja ens has fet entrar el cuquet...ara ja a esperar...Bona setmana, PH.

    ResponElimina