Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Càstig...

I ara vosaltres tres esteu castigades. No hi fa res que sigueu més grans, més altes i més el que us doni la gana. Quan es diu una cosa cal fer-la i prou. No ens podem saltar les normes a la torera i fer el que ens doni la gana. I no us queixeu que encara podia haver estat molt pitjor...
Estaveu avisades des de el primer dia, no calia que pensessiu res, no calia que decidissiu res, només havieu de complir les ordres i res més. No és pas tant difícil d'entendre oi ?
Doncs no. Les senyoretes havien de fer el que els donava la gana i ja me les tens una per aquí, l'altre per allà i la tercera encara més enllà. Fent i desfent sense solta ni volta. Heu provocat un embolit tant gran que si ens descuidem això ja no hi ha qui ho arregli. Sort que us hem vist a temps i us hem pogut retirar de circulació.
Si, ho sento, esteu castigades de cara la paret fins a nova ordre. I un altre dia quan us diguin que heu de prohibir, doncs prohibiu i prou. No som amants de les fantasies els que prohibim. Ho heu entès ? Espero que no torni a passar.


1 comentari:

  1. Això li haví d'haver passat a una tanca que jo em sé :(

    ResponElimina