Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

divendres, 20 d’agost de 2010

El meu llibre

Finalment el meu llibre ha sortit al carrer. Han estat tres anys de feina continuada, cercant els mots més addients i investigant fins al més mínim detall. La feina i el resultat final han estat però, d'alló més gratificants. Per a els escriptors que un llibre surti al carrer és la culminació d'un seguit d'esforç i treball. Es podria dir, i perdoneu si la comparació es massa ambiciosa, que tenir un llibre al carrer és com tenir un fill. Al cap i a la fi un llibre en certa manera també surt de les nostres entranyes i sempre esperem el millor per a ell.
La veritat es que quan he vist el relligat amb gairebé dues centes pàgines me'n he sentit profundament orgullós. L'he agafat amb les meves i gairebé l'he bressolat com si fós un nadó. Fa olor de tinta fresca, fa olor de paper i quan l'he obert per primer cop he sentit aquell petit murmuri dels fulls oferint-se als meus ulls. Com us he dit, ha estat fantàstic. Després l'he tornat a tancar i l'he abraçat amb força i l'he tingut una estona a prop del meu pit, com si volgués que sentís el bategar del meu cor i sabés que no està sol en aquest món.
Però és clar, els llibres a casa de l'autor no hi fan res de res, per això li he explicat que ara el que calia era que sortís al carrer i que tothom el veiés, que tothom en prengués consciència de la seva existència i que fós una eina de profit que perdurés en el temps.
I és per aixó que finalment el meu llibre avui ha sortit al carrer.

I perdoneu si sóc una mica bleda, però pateixo per ell. És gairebé un nounat, és petit i pateixo per si no sap tornar a casa. Si us el trobeu o el veieu, si us plau, feu-m'ho saber, que l'aniré a buscar de seguida...


4 comentaris:

  1. Això és real o fictici?? Mira que si has tret llibre i no m'ho has fet saber, m'enfado! :)

    ResponSuprimeix
  2. De moment i lamentablement tots els contes d'aquest bloc son fició, però reconec que n'hi ha més d'un que m'agradaria que fos de veritat :-)

    ResponSuprimeix
  3. molt bó crack!
    a veure si és veritat i et decideixes a publicar tot aquest munt d'històries sorprenents i divertides.

    A veure si quedem un dia d'aquest per anar a fer un cafè...

    a reveure,

    Joan

    ResponSuprimeix