Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dilluns, 6 de setembre de 2010

19 baixos

(Obro avui una recuperació d'un seguit de fotocontes que vaig fer i que son publicats a un fotobloc abandonat i que sosopito que ja no deu mirar ningú. Podria ser que algú que llegeixi aquest bloc recordi aquests contes, espero que com a mínim en tingui un bon record...)

De fet diuen que ni hi ha res segur, bé potser la mort potser si, però ara no és el cas.
Pel que sembla, i que consti que tampoc no és segur del tot, la Blancaneus i els set nans, després de comprovar que el príncep era un caragruixut que només anava darrera de la Blancaneus per aprofitar-se'n, el van fer fora de casa.

Aquest desengany tant gran, d'ella i dels sets nans, els va abocar cap a activitats evasives, disperses i potser pecaminoses, en tots els sentits de les paraules, tant el bo com en el dolent.

I primer, com que la Blancaneus era molt joveneta, en aquella casa es va cometre estupre. Més endavant i amb la majoria d'edat van passar al fornici i la fornicació. Seguint una regular alternança de gran a petit, tots els nans anaven passant pel catre.
Amb el temps i desprès de diversos embarassos, la Blancaneus tenia ja dotze fills, tots nans com els seus pares.

Un bon dia, va tenir la pensada de posar una placa al damunt de la porta, per què tothom sabés qui vivia en aquella casa, i jo que passava per allí la vaig fotografiar.

Text segrestat de la segona edició de : "Contes i llegendes, 2ª part. Mai de la vida trobareu segones parts bones"

Després he pensat que no hi ha dos sense tres.......


2 comentaris:

  1. I jo que diria que aquest conte el record...ai, aquell fotobloc que ens va presentar...han plogut nans :)

    ResponSuprimeix
  2. jajajjajjaa bonissim!!!
    ets un crack!!!

    Joan

    ResponSuprimeix