D'unes o dunes...

Ja hem arribat – vaig dir en veu alta, al cap i a la fi sóc la responsable de la marxa.

Voleu dir que és aquí ? – va demanar  la secretària.

Crec que si, però no podem entrar pas totes. No fos cas que donéssim una mala impressió.

Està bé – curt i ras va respondre l’assistenta. – Només entrarem cent trenta-dos mil trilions de representats, els altres que esperin a fora.

A la façana ho anunciava ben clar : Conselleria de Treball, Afers socials i Famílies. Vam travessar el portal i ens vam dirigir cap al directori que hi havia penjat en una de les majestuoses columnes de l’edifici. Departament d’ocupació 3r pis. Com que no cabíem a l’ascensor vam pujar per l’escala, feixugament i procurant anar ben juntes.

Vam entrar al despatx i rere una finestreta hi havia un funcionari amb el cap cot que ni es va immutar en veure’ns, només va remugar:

- Bon dia, que se’ls ofereix ?

- Bon dia senyor, veurà... nosaltres som unes dunes...

- D’unes què ? – em va interrompre immediatament

- No, perdoni, no he dit d’unes...he dit dunes. Dunes de sorra, del desert, dunes de tota la vida vaja...

- Dunes ? – va demanar aixecant finalment la vista i quedant absolutament sorprès de veure quatre dunes al seu davant.

- Si som dunes del desert i busquem feina, al desert com us podeu imaginar els dies es fan molt llargs i avorrits i les nits son fredes i sòrdides d’allò més.

- Però quina mena de feina creuen que els poden donar... – l’home la veritat no s’ho acabava de creure, però s’esforçava en seguir-nos la corrent.

- Doncs nosaltres hem pensat que podríem treballar al Pirineu, per donar un toc exòtic a les estacions d’esquí. A Dubai, no sé si n’està al cas, a un xeic se li va acudir muntar unes pistes d’esquí al desert i tenen un èxit espectacular entre els turistes...Potser unes dunes al costat de l’aparcament de La Molina o Baqueira, farien les delícies de la canalla i també dels grans...

L’home, malgrat que probablement estava en estat de xoc per la proposta, va donar-nos una resposta no sé si massa brillant, però el cas va ser que es va treure el problema del damunt.

- Ah! Si és per això, millor que vagin a la Direcció General de Turisme, de ben segur que trobaran una solució per a vostès -   i va tornar a cotar el cap, fent veure que la conversa s’havia acabat.

- I al Maresme ? A la platja ? Encara que sigui en precari i amb contracte de mitja jornada, és que al desert estem molt soles i a nosaltres ens agrada la companyia, ho entén oi ?

Però no ho va entendre i els cent trenta-dos mil trilions de grans de sorra vam haver de marxar escales avall, quatre dunes i una gran dissort.