Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dissabte, 23 de febrer de 2019

El vestit nou



No entenia ben bé perquè les persones tenien la mania de celebrar els aniversaris que coincidien amb el que en diem números rodons, deu, vint-i-cinc, cinquanta, setanta-cinc... Com si no fos bonic celebrar el catorze, el trenta-tres o el vuitanta-quatre.
En qualsevol cas i donat que en unes setmanes faria deu anys va decidir demanar el regal que més il·lusió li feia. Demanaria als seus pares que li regalessin un vestit nou.
- Pel meu aniversari vull un vestit nou – va dir mentre tots tres sopaven.
- Doncs molt bé. Si vols, aquest dissabte a la tarda anem al centre comercial i tries el que més t’agradi. Deu anys s’han de celebrar ben celebrats. – li van respondre.
- Es que a mi el que em faria més il·lusió seria que me’ls féssiu vosaltres...
- Nosaltres ?
- Si, vosaltres. Podem anar a comprar la roba i jo us dic com m’agradaria que fos. I vosaltres el feu. Jo encara no sé cosir, però si em deixeu, i prometo anar amb compte amb les tisores, us puc ajudar a tallar les peces...Què us sembla ?
- Bé, si et fa il·lusió endavant. A veure del que som capaços de fer tots plegats...

El dissabte a la tarda, enlloc d’anar al centre comercial, van anar a la botiga de la senyora Trini a comprar la roba. La senyora Trini tenia una de les darreres botigues on venien roba a metres, de totes les menes i de tots els colors.
- Aquest color daurat m’agrada per la part del davant de la faldilla. M’hi posaràs uns botons vermells ben grossos ?
- I tant. És el teu vestit i tu tries la roba i els colors.
I anà triant robes de molts colors, verd, vermell, morat...tots els colors per la faldilla i una seda negra per la part de dalt.
- Vull que la faldilla sigui de molts colors, quasi com l’arc de Sant Martí i que destaqui molt, per això la part de dalt ha de ser negre...
- Reina santíssima quina imaginació  que tens ! Si ho vols així, així ho farem.

Aquelles dues setmanes que faltaven per l’aniversari van ser frenètiques. Cada dia a la tarda, des de que tornava de l’escola i fins a l’hora de sopar, tots tres treballaven en el vestit. Tallar, cosir, emprovar, retocar... A mida que anava agafant forma, el vestit cada dia anava fent més patxoca, era elegant i vistós. Els colors li donaven una mena de vida pròpia i una gran personalitat.
- Ho veieu com aquest és molt més bonic que els que venen al centre comercial ? Aquest serà únic !!!
- I tant únic !!! – reien els seus pares – Únic com tu, com totes les persones. Tots som únics i especials i per això ens hem de respectar sempre.
- D’acord, d’acord...ara no em feu un sermonet...- va respondre en Francesc Xavier mirant embadalit el seu vestit nou.

P.D. – Pel respecte a totes les orientacions sexuals i identitats de gènere.

Cap comentari:

Publica un comentari