Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dissabte, 16 de febrer de 2019

Vegetalistes (potser políticament incorrecte...)




Amb la mare ens agrada passejar, sobretot quan fa bo, a la primavera, quan no fa ni fred ni calor. No fa gaire, caminant per un corriol entre alzines, roures i altres arbres que no coneixem pel nom tot i que els hem vist un munt de vegades, vam arribar a un prat encatifat per mil flors. Bé, no les vam comptar, però el cas és que n’hi havia moltes.
- Mira mama, quantes flors !!! – vaig gairebé cridar – N’hi ha de grans, de petites, de colors vius, de colors tristos, hi ha flors de tota mena, són precioses !!! Les flors estan vives mama?
- I tant !!! Les flors són éssers vius amb vida pròpia, i a la seva manera, fan com nosaltres, neixen, creixen, es reprodueixen i moren. I no només les flors, tots els vegetals, arbres i plantes de tota mena. Hi ha qui diu que fins i tot tenen sentiments, també a la seva manera, però sentiments com nosaltres...
- D’acord mama...ens les mengem ?
- I ara !!! No t’acabo de dir que són éssers vius amb sentiments... Com et pots plantejar de menjar-te una cosa tant bonica sabent que en el moment en que li clavis queixalada, patirà i morirà sense remei...
- Però mama... nosaltres som vaques i les vaques mengem herba i...flors...
- Doncs, mira que et dic, això d’anar assassinant herbes i flors sense mesura s’ha acabat. A partir d’ara nosaltres ens farem vegetalistes i defensarem el maltracte i l’explotació vegetal.
- Molt bé mama... i que menjarem doncs ?
- Botifarra, nena, menjarem botifarra. La botifarra ve del porc que és un animal brut, gens agraciat i que al cap i a la fi és una adaptació domèstica dels magnífics senglars de bosc.
- I res més mama...?
- Doncs... si ens hi veiem en cor també menjarem insectes i rèptils que en general fan molt fàstic a tothom i no serveixen per gran cosa...
- Molt bé mama...així nosaltres som les dues primeres vegetalistes del món ?
- Em sembla que si.


P.D. – Tots els extrems es toquen i totes les masses piquen.

Cap comentari:

Publica un comentari