Fa molts anys, el meu avi, veient que jo no m'acabava de decidir cap on encaminar el meu futur, em va donar un consell d'aquells que deixen empremta:
Compraràs, vendràs....però mai no fabricaràs.
Potser va ser casual, potser va ser predestinat, però un dies més tard vaig ser contractat per una empresa de roba interior masculina de Mataró.
Vosté serà el nostre viatjant - em va dir l'amo de l'empresa arrapapat al darrera d'un impressionant taula de roure - la seva feina serà viatjar i vendre els calçotets que nosaltres fabriquem per tot el territori.
Les coses em van començar a anar bé i en un parell d'anys jo solet venia el vuitanta per cent de la producció de la fàbrica. Un bon dia passejant pel carrer, em va aturar un home i em va dir:
- Vosté és el viatjant que ven més calçotets del país oi ?
- Si senyor, per servir-lo.
L'home em va explicar que era el cap de produció d'una empresa competència directa d'on jo treballava. Volíen contractar un venedor per a millorar els seus resultats i per això no estaven disposats a reparar en despesses. Em va fer una suculenta oferta econòmica i em van contractar com a venedor.
- I què volen que faci com a venedor, jo sempre he fet de viatjent...
- Doncs molt senzill, vosté ha de vendre tants calçotets com pugui.
Amb la meva experiència i la meva cartera de clients no em va ser gens difícil aconsseguir resultats profitossos per a l'empresa i per a mi.
Un bon dia em van comunicar que l'empressa s'havia fusionat amb un altre fabricant de calçotets i que el director comercial volia parlar amb mi.
- Vosté dirà - li vaig dir amb la màxima educació.
- Doncs és molt senzill, d'ara en endavant, vosté passarà a ser una peça clau dins del nostre equip. Haurà de reportar setmanalment la seva activitat i esperem que sigui un dels nostres millors comercials.
- Perdó, però com a comercial que he de fer,...jo sempre he estat venedor.
- Doncs molt senzill, vosté ha de vendre tants calçotets com pugui.
La veritat és que tot continuava sortint rodat. Els calçotets es continuaven venent, per damunt de totes les crisis i modes. La veritat és que ser comercial, tampoc no m'anava malament.
Però es veu què el món no para de girar i un bon dia al matí se'm presenta un home molt seriós i em diu que és el cap de recursos humans, segueix dient-me que la meva antiga companyia ha estat absorvida per una gran multinacional del calçotet i que a partir d'aquell mateix dia començaré a treballar com a gestor de vendes.
- Perdó, però com a gestor de vendes que he de fer,..jo sempre he estat comercial.
- Perdó, però com a gestor de vendes que he de fer,..jo sempre he estat comercial.
- Doncs molt senzill, vosté ha de vendre tants calçotets com pugui.
I dit i fet. Allò de gestor de vendes tampoc no semblava tant dolent, al cap i a la fi vaig continuar venent calçotets a tort i a dret.
Encara no havien passat dos anys que de bon matí m'apareix al meu davant un altre home i em diu.
- Bon dia, sóc el chief operanting officier del nou holding del calçotet.
L'home em va deixar anar un discurs incomprensible per a mi i em va dir que a partir d'aquell moment ja era un dels nous assessors comercials del holding.
- Perdó, però com a assessor comercial que he de fer,...jo sempre he estat gestor de vendes.
- Doncs molt senzill, vosté ha de vendre tants calçotets com pugui.
Avui en dia, tinc un telèfon mòvil, un ordinador portàtil, un cotxe amb GPS, una secretaria que m fa totes les trucades i em planifica el dia, la setmana, el mes i potser la vida.
I la veritat és que cada diumenge a la tarda, quan vaig a veure al meu avi que encara és viu, no goso dir-li que sóc assessor comercial. Prefereixo que pensi que encara sóc viatjant, em sembla que tants canvis no els entendria.
Ni jo tampoc.
Per sort, el calçotet es continua venent sense massa problemes.
