Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

divendres, 1 d’abril del 2011

Un del grans... (humor negre)

Avui ens ha deixat un dels grans. Ha mort una gran persona. Al funeral tothom reconeixia sense discusió que avui ens deixava per sempre una de les persones més grans que mai ha parit mare.

Els comentaris al voltant del finat i les frases més concorregudes anaven totes en la mateixa línia.
Tenia un cor tant gran que no li cabia al pit.
Persones d'aquesta magnitud sempre deixen emprenta en la memòria col.lectiva.
La seva humanitat només era comparable a l'infinit de l'univers.
Segur que si mirem entre tots el grans de la història, ell estaria al primer lloc.
Era gran en tots els sentits posibles
La seva grandesa sense precedents, trigarà molts anys a ser imitada, però mai igualada.
Diuen que castells més grans han caigut, però en aquesta ocasió la dita no té sentit, ell era el més gran.

I tots els comentaris eren certs i tothom asentia amb el cap cot cada vegada que algú articulava una nova sentència. I es que era tant gran, tant immens, tant enorme que....l'ha hagut d'enterrar a trossos.