Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Els dies passen...

Darrerament no sé què em passa. Tinc la sensació de que els dies van i venen sense solta ni volta. Estic segur que no és culpa del temps doncs malgrat les nostres imparcials percepcions ell sempre transcorre, implacable, a la mateixa velocitat.
Sento una mena de jo què sé, que què sé jo. Procuro estar atent a qualsevol cosa que jo pugui fer per millorar, però no me'n surto. Els dies van caient l'un rera l'altre. Cada setmana em faig ferms propòsits per canviar alguna cosa, però no me'n surto. Després del dilluns, sempre ve el dimarts amb el mateix ritme i parsimònia de sempre.
He intentat aprofitar les influències de la lluna per a canviar i no m'ha servit de res. L'any passat vaig voler aprofitar els solsticis i els equinoccis, amb la màgia que això comporta, i tampoc me'n vaig sortir.
Sempre igual, sempre el mateix ritme, sempre la mateixa monotonia.
Un dia m'agradaria tenir una sorpresa, que alguna cosa fós diferent. M'agradaria que en llevar-me em trobés amb una sorpresa que em fes el dia diferent dels altres i poder encarar el futur amb empenta, il.lusió i optimisme.
Però no me'n surto. He anat al metge i em diu que no hi ha res a fer. Li vaig insistir i fins i tot li vaig dir que no era problema de diners, jo puc pagar un especialista per què m'ajudi. Però ell, no en va voler saber res de res i va acabar la consulta, acompanyant-me fins a la porta i donant-me tres petits cops a l'esquena, mentre em deia :
- Ja me'n faig el càrreg, no es pensi, entenc que ser un calendari comporta aquesta mena de sofriments...


dijous, 10 de febrer del 2011

La contaminació (amb permís dels guionistes del Polònia)

Senyor president, senyor president !!!
- Que hi ha ?
Senyor president, tenim un problema greu....greu ? Gravíssim senyor president.
- I doncs ?
La contaminació president. Ara que anavem a suprimir els límits de velocitat, tot sigui dit per donar pel sac als que manàven abans, ara resulta que tenim un anticicló que ens ha deixat tota la ciutat contaminada. Tothom se'ns tira al damunt senyor president. Els ecologistes ens acusen de graponers, la oposició d'oportunistes, els nostres propis votants ens diuen que som uns mentiders per no complir la nostra paraula, els científics de falta de previsió i fins i tot els que no ens van votar (que al cap i a la fi son la majoria de la població) reafirmen una vegada més que els polítics som una colla de....
- Prou !!! Ara no toca, com deia aquell....Tot i que nosaltres no tenim culpa de l'anticicló, tot i que a Barcelona sempre hi ha hagut contaminació i ningú no deia mai res, tot i que ja està bé que parlin de nosaltres, encara que sigui malament, tot i que la crisi no ens ajuda (això no hi te res a veure però sempre és una sortida), tot i que estem acostumats a patir, tot i que a "Madrit" estan molt pitjor, tot i que.....
Molt bé, senyor president, però i ara que fem ?
- Doncs cap problema amic conseller, ja podeu engegar el ventilador.
El ventilador ?
- Si, el ventilador que he fet instal.lat aquest matí al damunt de la Torre Agbar, que per cert te una forma ben curiosa, tot i que no voldria fer fàcils "xists" sexuals, tot i que sembla allò que no és, tot i que.........


dimecres, 9 de febrer del 2011

La revolta

Senyor alcalde ! Senyor alcalde ! Tenim un greu problema...Greu ? No, greu no. Gravíssim problema !

Hi ha una revolta peatonal a la ciutat, els peatons s'han tornat bojos. Que què passa ? Doncs ara mateix li explico.
Tot va començar fa uns dies després que un grup de peatons apedregués un cotxe de la guàrdia urbana que estava aturat al damunt d'un pas de peatons mentre els agents prenien un "carajillo" al bar de la cantonada. No hagués passat d'anècdota si uns minuts més tard no haguèssin començat a arrencar els retrovisors de tots els cotxes que havien estacionat damunt de les voreres.
Pel que sembla, els peatons es van posar d'acord a través de SMS i de les maleïdes xarxes socials i van començar a actuar en el mateix sentit per tota la ciutat. En poques hores el caos s'havia apoderat de la ciutat. Qualsevol vehícle que envaeixi un espai peatonal, en pocs minuts es agredit, apedregat i sovint giravoltat per tot seguit calar-li foc.
I no només és aixó, tots els cotxes que quan estacionen ocupen més espai del que els toca també son agredits. Les motocicletes que fan massa soroll son inmovilitzades i els roben les rodes. Fins i tot s'ha donat el cas d'un intent de linxament d'un conductor que tocava el clàxon per què la seva xicota baixés al carrer. Als voltants de les escoles hi ha vertaderes batalles campals entre els papes i les mames que van a deixar els nens i els peatons que veuen envaides les voreres.
Senyor alcalde què podem fer ?

- No pateixis tant i fes instal.lar a totes les cantonades les noves senyals que acabem de comprar. Cap problema. - i l'alcalde va continuar fent "sudokus".