Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dijous, 28 de juny del 2012

L'home gris


Hi havia una vegada un home gris. L’home gris no era un home de contrastos, més aviat al contrari era un home bastant constant. L’home gris no era ni blanc ni negre, era un terme mig i per aixó no destacava mai en res. L’home gris era tant gris que ni tant sols sabia anar en bicicleta.

L’home gris quan es posava al sol era tant tènue que no es veia i de nit en mig de la fosca no era prou clar i quedava mimetitzat en el no res. Portava una vida senzilla, discreta, segurament massa rutinària i aixó el convertia en un home sense alts ni baixos.

L’home gris no era ni optimista ni pesimista, ni alegre ni trist, ni tendre ni barroer. L’home gris ho relatitvitzava tot i aixó no el portava mai enlloc. Ni endavant ni endarrera, ni a començar ni a acabar res, ni a pujar ni a baixar. L’home gris era constant, com el temps.

Però l’home gris sempre havia somniat en ser alguna cosa més i aixó li donava un malestar general, que no era prou greu per prendre una determinació, ni prou lleu per a no fer-ne cas.

L’home gris tenia un problema, ni gran ni petit, però un problema. L’home gris tenia el cor de colors, però ell no ho sabia.