(Quadre d'Anna Puigdomènech)
Fixeu-vos-hi be “nanos” ! Ens trobem davant
de l’arbre de la vida. Més enllà de la nit de tots els temps aquest ha estat un
símbol gairebé sempre religiós en les diverses cultures del món.
- Perdó... – es va sentir.
No m’interrompeu si us plau. Com anava dient,
aquest símbol tot i que gairebé en totes les cultures ha estat un símbol
religiós, també va ser utilitzat per Darwin, si, si, Darwin el de l’evolució de
les espècies i tota aquesta enderga i ateu en la intimitat, per explicar
l’evolució de les espècies a partir d’un tronc únic i les derivacions en
famílies, que venien a ser les branques de l’arbre...
- Perdó... – es va tornar a sentir.
Si, gràcies, però les preguntes al final si
us plau. Doncs el que dèiem del símbol religiós de l’arbre de la vida...Ara he
perdut el fil...Ah! Si...el cristianisme l’identifica amb un arbre del paradís,
just al costat de l’arbre de la ciència o del bé i del mal. Es diu que qui
menjava el seu fruit adquiria d’immortalitat, però Adam i Eva van menjar primer
la poma prohibida i els van expulsar del paradís.
- Perdó...- va insistir la veu...
Si us plau, deixeu-me continuar sense
interrupcions, sino aquí se’ns hi farà de nit. El tema de la immortalitat en
referència a aquest arbre també el toca la cultura xinesa i pel que sembla
l’identifiquen amb un presseguer que només fa un préssec cada tres mil anys i
qui se’l menja es torna immortal. Però això no és tot...
- Perdó... – la veu insistia una vegada
més...
A veure, que no ha quedat clar que durant
l’explicació no es pot interrompre !!! Qui és aquest impertinent que no para de
tallar ell meu discurs amè i entenedor ? A veure qui és ?
Tot el grup es va quedar mirant-se els uns
als altres buscant al culpable, però ningú no deia res.
Molt bé home !!! Qui és el valent que
interromp cada moment i ara no gosa ni tan sols donar la cara ?
- Perdó, sóc jo. – la veu sortia del darrere
mateix del professor. – Perdoni senyor, sóc l’arbre al qui us esteu referint
tota l’estona i només volia dir-vos que jo no sóc l’arbre de la vida. Jo sóc
només un humil i simple mandariner, que faig unes mandarines clementines
boníssimes i dolces d’allò més. L’arbre de la vida, és un símbol, una icona,
una creença, tant és si religiosa o pagana, fins i tot podria ser d’origen
mitològic, tant se val. L’arbre de la vida l’ha de cuidar i regar cadascú. Tots
som el nostre propi arbre de la vida... Però perdoni les interrupcions, la
veritat és que hi posava tanta passió en les explicacions que he de reconèixer
que ho feia molt bé... Ah! Per cert, si volen mandarines vostès mateixos,
agafin les que els convinguin, aquest any n’he fet moltes i dolcíssimes !!!