Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dimarts, 18 de desembre del 2012

L'arbre


Psssst, psssst...
Qui em demana ?
Aquí sota senyor...
Senyor ? Si un cas senyora. Jo sóc una senyora branca. I tu qui ets galifardeu ?
Jo...un branquilló. Em podria dir que hi fem aquí ?
Doncs esperar Nadal, ja veus...
I per què no som al bosc ?
Doncs per què...cada any ens planten en aqueta plaça i esperem que sigui Nadal, ja veus...
I per què ens posen aquests ridículs llums de color blau ?
Doncs per què...a ells els sembla que així som més bonics, ja veus...
Ells ? Qui son ells ?
Doncs...ells i elles son aquestes bestioletes de dues potes que corren per aquí baix i ens guaiten i ens fan fotos i per uns dies es creuen ser més feliços, ja veus...
I quan hagi passat Nadal què ?
Doncs...malament rai nano. Normalment ens treuen els llums ens carreguen a un camió i ens porten a una planta de compostatge, ens esmicolen i ens trituren i ens porten el bosc per que servim d’adob per a fer crèixer altres arbres que un dia tallaran i portaran a la plaça, els penjaran llums de color blau i esperaran Nadal, com nosaltres. Aquest és el nostre cicle, ja veus...
Quina bestiesa i quina feinada ! I no seria més pràctic deixar-nos al bosc i qui ens vulgui veure que vlgui, qualsevol dia de l’any ?
Doncs..segurament, però no hi ha qui els faci entendre a aquestes bestioles, ja veus...
I...
Ja n’hi ha prou de preguntes branquilló ! Que tinguis un bon Nadal !
Igualment senyora branca...bon Nadal.