Si sabessis com sóc.....

Un dia qualsevol es van trobar cara a cara i ella li va dir:

Si sabessis com sóc....

Ell va respondre d'immediat:

Què vols dir ? Que no sé com ets ? A veure com vols que t'ho expliqui i ho faré.

Ella va dubtar un moment i li va dir :

Imagina't que sóc un color....que diries.

Ell va somriure, semblava una tasca fàcil, i li va semblar que es podria lluir i quedar com un cavaller.

Doncs ets vermella, com la passió, com les roses de Sant Jordi, com els fruits del bosc, com una posta de sol a la tardor, com el foc que encén la meva ànima...

Ella, movent el cap d'una banda a l'altra li va dir :

No, no sóc vermella.

En un segon intent, ell va arrencar amb un altre color.

Ets blava, com el cel i el mar, tens la força de les onades i la claror d'un dia de primavera, la teva cara és el bressol de tots els blaus i els teus ulls....

Ella el va interompre:

Para el carro, que cada vegada vas pitjor...

Ell no es va desanimar i va seguir amb un tercer intent.

Ets groga com els camps de blat abans de la sega, com els girasols, com el blat de moro. Ets alegre com el groc de les llimones i tendre com el groc dels pollets. Ets dolça com la crema catalana i la teva pell.....

Ella el va tornar a aturar i va dir:

Cada vegada t'allunyes més del que jo sóc i del que m'agradaria que t'haguessis adonat....et dono una oportunitat més. Se'm fa tard i hauré de marxar...

Ell, desesperat doncs no la volia perdre va rumiar una estona i va tenir una lluminosa idea:

Ets blanca com la llum, esbojarrada com la bromera de les onades, pacient com la boira, suau com la llana i jovial com el cotó. Em nodreixes com la llet de la mare i em bressoles com un núvolet d'estiu. Ets radiant, diàfana i extraordinària, doncs al cap i ala fi ets la suma de tots els colors de l'arc de Sant Martí....

Ella, molt trista i compungida, el va tornar a aturar i li va dir:

Ja veig que no te'n sortiràs. Si t'hi haguessis fixat bé hauries vist que sóc.....que sóc rosada.

I es va evaporar amb els primers raigs del sol