La petita balena

Va nèixer un dia qualsevol, al cap i a la fi les balenes no celebren mai el seu aniversari doncs es veu que al mar no hi ha manera de tenir les espelmes del pastís enceses gaire estona.

Si voleu que us digui la veritat, tampoc no és massa important saber si era mascle o femella, pel que sembla en aquests animalons costa de veure quan son petits i només pesen uns 500 quilos.

El cas és que la nostra petita balena estava molt preocupada per què els altres habitants del mar, peixos i mamífers com ella mateixa o mateix, tant se val, es feien un tip de riure cada vegada que la veien.

I ella tornava amb la seva mare tot plorant i dient:

- Mama, mama, els altres animalets se'n riuen de mi.

- I que ho fa això ? - responia la mama balena.

- Doncs em diuen que els faig molta gracia per què sempre faig ganyotes.

- I es veritat, sempre fas ganyotes, però no per això t'has d'avergonyir de res.

- Ja ho sé, però a mi m'empipa. Jo no ho faig expressament.

- I és clar que no ho fas expressament. Ja vas nèixer així, fent ganyotes i potser això et farà ser diferent als altres i triomfar en aquesta vida i potser més enllà.

- Però com em pots dir això mama...com vols que una balena que fa ganyotes triomfi en aquesta vida i potser més enllà. De debó que t'ho creus ?

- I tant, n'estic completament segura. Sense anar més lluny, avui he parlat amb un senyor que es veu que li agrada escriure històries, un tal Herman no sé què, que m`ha dit que està molt interessat en tu.

- Molt bé, d'acord. Però tothom se'n riu de mi mama.

- Ja n'hi ha prou d'aquest coll !!!! Ja t'he dit que seràs famós i ara senyoret Moby Tic a sopar i a dormir!!!!

P.D. Herman Melville va publicar a l'any 1851 una novel.la, que d'alguna manera parlava de tot això.