El Web

En Pepet volia ser modern però amb això de les noves tecnologies era més aviat una mica maldestre, sapastre i desastre. Els seus amics, per dir-ho d’alguna manera, coneixedors de les seves limitacions tecnològiques el van convèncer de què el que realment importava era tenir un espai web.

- Amb un espai web, seràs el “puto amo” de la xarxa – li deien – et coneixerà tothom i reberàs centenars de milers de visites per què tothom voldrà saber coses de tu. Això si, procurat un bon domini i que ningú en pugui registrar cap de semblant, si no ho fas així, fracasaràs.

- Què voleu dir ? – va respondre en Pepet desde el seu desconeixement no de causa si no més aviat informàtic.

- Doncs és molt senzill Pepet – els seus amics començàven a veure que l’estaven ensarronant de cap a peus – per exemple, si vols un domini que sigui pepet.com, quan vegin el teu èxit començaran a sortir espais webs amb noms similars, pep.com, pepe.com, pepu.com,...I tu perdràs popularitat per la fragmentació continuada e les visites a altres llocs. – amb aquesta darrera frase gairebé es parteixen de riure al davant mateix dels seus nassos.

- Ho tindré en compte. Vosaltres si que sou uns amics de debó – i amb una sentida abraçada es va acomiadar d’ells.

Obsessionat en que ningú li pogués copiar el domini (aquesta paraula li agradava, “domini”, li donava sensació de poder, de milhomes...) va estar dos mesos sense sortir de casa, rumiant i rumiant sense parar en la forma i manera de fer el nom del seu espai web inviolable. I finalment se’n va sortir, va fer dissenyar un espai web fantàstic i en va registrar el domini. L’endemà va convidar als seus amics a berenar i els va anunciar l’adreça oficial del seu espai web :

www. aquesteslespaiwebdenpepetiprouusenguardareudefernedaltres
ambnomssimilarsperquejoquanmenfadotincmoltmalhumoriperdoelsestrebsambmoltafaciliatiamesusadverteixoquesocescorpiielsescorpinstenimmoltmalalletipodemfermoltdemalsienshoproposemaixidoncsqueaneualertaambelquefeusinovoleutenirunproblemadedebo.cat

Què us sembla nois? – va dir ufanós, tot posant-se les mans a la cintura i somrient amb una falsa malícia.