L’assassí viu al pis de dalt, es el meu veí. Es per això que cada nit he de tancar la porta amb clau. Estic segur que ell es l’assassí, sempre arriba molt tard, quan tothom dorm menys jo, que l’espero pacientment al rebedor de casa. Quan sento les seves pesades passes que s’acumulen als graons de l’escala, estic tens. Se que ve de matar algun innocent, i em fa por que entri a casa meva i em mati. El veig per l’espiell de la porta, puja gansonerament cap a casa seva. Probablement el pes dels seus crims li fa portar aquest pas feixuc. Escolto fins que sento que tanca la porta del seu segur atrotinat apartament. Espero. Trec el cap per la finestra del celobert i sento com tira la cadena del wàter i es renta les mans, suposo que brutes de sang de la seva darrera víctima. Miro enlaire i veig que tanca el llum. Quan estic segur que dorm tanco la porta amb clau.
Però se’m fa pesat cada nit pujar fins al pis del meu veí i tancar la seva porta amb clau, per què no surti i vingui a casa a matar-me.
Wow, m'has deixat sense paraules. I amb ganes de tancar la porta amb clau.
ResponEliminaFelicitats pel conte, company. En Jordi de Manuel em va adreçar al teu bloc, dient-me que hi havia bons microrelats, i ara l'estic investigant. M'agradaria molt publicar alguns dels teus textos al meu bloc "La Bona Confitura", un bloc dedicat al microrelat en català, no sé si el coneixes. Em podries enviar un mail i ho comentem?
ResponEliminajmvladimir@gmail.com
Moltes gràcies!
Jordi.