Els guants

Quan era petit sempre esperava amb il.lusió l'arribada de l'hivern. Amb les primeres fredorades la seva mare, juntament amb la roba pròpia d'aquella època de l'any, li donava la bufanda i els guants. D'aquelles dues peces de roba tant simples, la que li agradava més eren els guants. No se'ls volia treure ni per anar a dormir. Portar les mans protegides per aquelles fundes el feia d'alló més feliç. Cada dia somniava que quan fos gran voldria tenir un ofici en el que sempre pogués portar guants.

Les seves primeres passes al món laboral van ser en un supermercat, a la secció de peixateria. Tant li feia filetejar un rap com tallar a rodanxes un lluç, però sempre amb els seus guants de goma de color blau posats. Malauradament aquells guants li produien al.lergia i va haver de plegar.

Va trobar una altra feina en una fundició de metalls. Tot el dia feinejava amb els seus matussers i gruixuts guants, remenant eines i ferros roents enfundat dins d'aquella ferma protecció. Però la feina era mssa dura per a la seva miserable condició física i també ho va haver de deixar.

Fent un esforç molt gran i alternant alhora amb feines esporàdiques va començar a estudiar la carrera de medicina. Mentre feia de jardiner, matarife, monitor d'esquí o baxador amater, va anar estudiant de valent i finalment va aconsseguir els seu dessig, es va convertir en cirugià.

Operava totes les hores de que era capaç i era un home feliç estrenant uns magnífics guants de làtex cada dos per tres. Hi havia dies que n'arribava a estrenar més de deu parells, i allò el feia sentir un home afortunat. Amb el pas del temps el fet de portar gairebé sempre les mans cobertes amb guants de làtex li va començar a passar factura. La suor i la calor de les sales d'operacions el van portar a patir una greu infecció per fongs de difícil tractament i finalment va haver d'aabar per deixar la professió.

Molt deprimit i amb els ànims sota mínims, va emprendre un llarg viatge que el va portar fins a Boston. Finalment allí va trobar la feina de la seva vida. Guants de pell natural, suaus, flexibles i tendres que s'adaptaven a les seves mans com una segona pell i sense cap mena de problema. La feina era prou discreta per a passar desaparcebut en aquella gran ciutat. Però per desgràcia entre la policia i la premsa, van esborrar el seu feliç anonimat i van engegar en orris la seva recent estrenada i retrobada felicitat:

HA TORNAT L'ESTRANGULADOR DE BOSTON !!!