Els matemàtics

Es van conèixer en aquell congrés de matemàtics i només amb la mirada els seus cervells privilegiats van saber que estaven fets l’un per l’altre. No va ser un amor a primera vista, va ser fruit del càlcul minuciós que les seves innates dots lògiques i analítiques van fer l’un de l’altre. Ho van entendre en pocs segons, les seves ments, acostumades a complicats estudis de variables, possibilitats i raonaments empírics van certificar que s’entendrien perfectament.

Dos dies després del congrés van decidir anar a viure junts i sumar els seus coneixements i la racionalitat dels seus pensaments. Tot era perfecte. L’entesa entre tots dos era extraordinària, però (sempre hi ha un però)en el terreny sexual no acabaven de resoldre la situació.

Si feien l’amor a dies alterns, el cicle no era regular doncs una setmana era dilluns, dimecres, divendres i diumenge i la setmana següent era dimarts, dijous, dissabte.... i això no els agradava. A banda de que hi havia els dies de carícies, masturbacions i aleshores no feien l’amor explícitament.

Aquest trencacolls els va dur gairebé fins al desastre en la seva relació fins que finalment i gracies als seus coneixements van arribar a un fórmula perfecta :

El dia que feien l’amor, no feien sexe oral. Si l’endemà es masturbaven mútuament al dia següent ella li feia una fel·lació i ell li estimulava els mugrons. Tot i que si al matí, aprofitant la trempera matinera, feien un clau ràpid, al vespre només es feien petons per tot el cos. El sexe oral mutu només el practicaven els dissabtes, sempre i quan el divendres anterior ella hagués tingut un orgasme abans que ell mentre la penetrava pel darrera. Els tocaments al sofà havien de ser en dilluns o en dimecres, però mai si el dimarts havien follat a la dutxa. Els dijous era el dia d’explicar-se les fantasies sexuals i havien d’arribar a l’orgasme sense tocar-se....

La taula de possibilitats s’anava allargant amb variables i constants que es reproduïen en cicles regulars, però que semblava no tenir ni principi ni final doncs a cada pas que feien hi afegien nous valors a tenir en compte.

Per sort, quan estaven a punt d’embogir, ella li va dir :

-        Escolta, i si follem quan, com i de la manera que ens vingui de gust ?

Ell va estar-hi d’acord, la va arreplegar, li baixà les calces i la penetrà com mai al damunt de la taula del menjador (amb la taula parada).

Era el segon diumenge del mes, dia senar, lluna en quart creixent – va escriure ell al seu telèfon, per i un cas.....