Col·leccionables

Potser si que n'he fet un gra massa i a darrera hora he estat una mica exagerada. Per descomptat que sempre he reconegut els meus excesos i he procurat, en la mesura del meu creixement com a persona, anar-los redireccionant cap a una estabilitat individual.

Aquesta vegada em sembla que tindré prou temps per a fer-ho.....

De fet tot va començar amb els jocs olímpics de Barcelona 92 ( a la ville de...Barcelona) i amb aquella eufòria que ens va envair a tots, per bé o per mal, i en totes direccions. En el meu cas he de reconèixer que mirat ara i des de la distància, indubtablement va ser per mal. Com deia, el principi va ser aleshores amb aquella mena de bestiola estrafolària que va parir en Mariscal, en Cobi. En un tres i no res vaig veure la meva casa envaida de tota mena de Cobis. Pins, adhesius, peluixos, samarretes, gorres, taces, calçotets, mitjons...Vaig arribar a comptabilitzar més de setanta cinc col.leccions de Cobis en qualsevol format o postura.

Vaig pensar que allò era una febrada passatjera, però només va ser el començament de la dèria de col.leccionar. La continuació van ser els fascicles col.leccionables que competien setmana darrera setmana en la seva estupidesa i sense sentit. Els escuts de les cases pairals de La Garrotxa s'amuntegaven al costat de les miniatures, fetes a escala, de la història del calçat messopotàmic. Em vaig trobar a la cuina amb una vitrina amb les reproduccions d'olles i cassoles d'una de les dotze tribus d'Israel (em sembla) i al costat del sofà un moblet infame que exhibia les cent trenta pipes que va utilitzar Sherlock Holmes abans de passar-se als branquillons de farigola. Fins i tot tenia al capçal del llit, un expossitor amb les còpies dels condons utilitzats per Rocco Sigfredi des de la primera comunió fins que va esdevenir una estrella.

Les col.leccions m'envoltaven, m'envaien i m'anulaven, sense que jo hi podés fer res.

Vam haver de deixar el cotxe al carrer per què el garatge era ple de models a escala 1:20 de tots els prototips que mai van sortir al mercat dels millors fabricants d'automòvils de la Baixa Sajònia i al safareig hi lluia amb esplendor pròpia tota la gama d'ampolles de Lejía Conejo, des de la seva fundació fins al darrer model de lleixiu esferificat (dissenyat això si per Ferran Adrià).

Tot eren col.leccions a la meva vida, a la meva casa i avui, precisament avui no he pogut suportar-ho més i he decidit acabar-ho d'una vegada i per sempre. Oi que m'enten senyor agent ?

Miri senyora, jo ho entenc gairebé tot, al llarg de la meva vida les he vistes de tots colors, però.....vosté creu que era necessari donar cent setanta punyalades al seu marit per què acabava de començar la col.lecció de ganivets japonesos de La Vanguardia ?

És clar, potser amb sent seixanta ni hauria hagut prou....és això el que em vol fer entendre, senyor agent ?

Efectivament senyora, efectivament - va dir l'agent mentre li possava les manilles. Per cert, li va possar les seves manilles preferides de la col.lecció "Grillons i manilles de tots els temps".