Potser caldria que l'avisèssim - va dir la Maria.
La Maria era poruga, i qualsevol cosa la posava molt nerviosa. La troballa d'aquella tarda l'havia preocupat especialment. De fet havia pensat en trucar a la policia, però no ho va fer per vergonya. No seria la primera vegada que els trucava i el sergent l'havia engegada a pastar fang. El seu marit, que l'estimava amb bogeria, ja no en feia massa cas d'aquestes coses i procurava treure-li importància.
Però aquest cop era terrible. Aquella visió la va deixar garratibada, li tremolava el llavi inferior i li suaven les mans que eixigava compulsivament amb el davantal. De fet estava en estat de xoc, no podia moure els peus de terra i la mirada li va quedar fixada, en aquella horrible visió.
Dues hores més tard, quan el cansament començava a manifestar-se a les seves cervicals i la tensió li provocava rampes als dits dels peus, va tenir un altre ensurt.
Tiruriru-tiruriru-tiriru-tiiiiiii - era el seu mòvil, mai s'acostumaria a aquella sintonia.
Era la seva amiga, la Filomena (encara que tothom li deia Filu,) que estava preocupada per què la trucava a casa i no contestava el telèfon.
Has de venir de seguida Filu, sóc al pati, al darrera, no em puc bellugar - li va dir plorant.
Ara baixo !!! - la Filu no li havia fallat mai de la vida i sempre acudia en la seva ajuda.
La Maria li va explicar la situació, fins i tot li va insinuar la possibilitat de trucar a la policia.
La Filu, molt més serena que ella, va analitzar la situació, va sospesar els pros i els contres, va valorar les diferents sortides que tenien i finalment, amb aplom, seguretat i valentia va dir :
Que jo sàpiga, això només ens ho pot solucionar una persona. Aquesta mena de problemes cal afrotar-los des de un bon principi, sense donar-los temps a que es facin més grans. Després tots els esforços seran en va....Maria...pàssam el mòvil - va ordenar.
Però per l'amor de Déu...a qui vols trucar ara ? - va somiquejar.
A tu que et sembla....A Sant Jordi !!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada