Hipnosi

Hola Remei, perdona que et molesti, sóc la Jero, si ... la Jerònima. Es que t'he d'explicar una cosa.

...

Tens cinc minuts oi ?

...

Ja sap que el meu marit i jo no anem massa bé darrerament, però de cop i volta, l'altre dia es presenta a casa més d'hora del normal i em diu :

Vinga nena ! Arreglat que avui sortim a sopar i després anirem a un espectacle.

A un espectacle ? - li vaig dir jo estranyada per aquell rampell que li havia agafat.

I mentre em donava pressa per què em posés el meu millor vestit i m'arreglés per sortir (ja saps, tot allò del maquillatge, les ungles pintades...) m'anava explicant els seu pla. Em va dir que primer em portaria a sopar a aquell restaurant italià que a mi tant m'agrada, ja havia reservat taula per a dos quarts de nou (i em va assegurar que havia confirmat que tinguèssin aquells raviolis de carxofa que tant m'agraden). Després baixaríem xano-xano per la rambla i aniríem al Teatre de la Ciutat. Es veu que hi havia un espectacle que només estaria dos dies aquí i que no ens ho podíem perdre. Si vols que et digui la veritat, tant d'entusiasme, em feia mala espina. Em segueixes oi, Remei ?

...

Ah ! Es que em pensava que havies marxat. Bé, doncs com et deia, vam anar a sopar i va ser fantàstic, aquell maitre tant fi, amb aquell bigotet cargolat com en Dalí i imitant un bonic accent napolità ( en aquest restaurant cuiden fins al mínim detall, encara que tothom sap que el maitre és de Santa Coloma).

Després vam baixar per la rambla, agafadets del braçet com dos enamorats (tot i que com tu saps, ja fa dies que ens han passat aquesta mena de fogots) i ens vam plantar al davant del teatre :

Hipnòticus - anunciava un cartell lluminós - Mai no oblidareu aquesta nit.

Pel que em va dir el meu marit, es veu que es tractava del millor hipnotitzador del món, un fòra de sèrie. Ja em va estranyar que el meu marit volguès veure un espectacle com aquest, doncs ell és un descregut de totes, totes. Però la gran sorpresa encara estava per arribar...

Remei, que em segueixes ? Si ? D'acord, doncs segueixo.

Va començar l'espectacle i va sortir un home misteriós vestit de color negre i només il.luminat per un miserable focus. Després de tota la tonteria de l'explicació dels seus poders va demanar un voluntari entre el públic. I ja tens el meu marit aixecant el braç amb entusiasme i pujant com un cabirol a l'escenari. I ara ve una cosa forta, però no encara la més forta.

Remei ?... D'acord, segueixo.

L'home del vestit fosc treu un pèndol de la butxaca i hipnotitza al meu marit. Cau a terra tant llarg com és i l'hipnotitzador em diu :

- Què vol que en fem senyora ? El té a la seva disposició.

Jo que m'ho rumio i penso : Ara és la meva !!!

Vull que faci la gallina. L'hipnotitzador li va donar un copet al front i li va dir : Ets una gallina.

Acte seguit, el meu home, va començar a caminar a la gatzoneta i a fer cloc cloc, aletejant amb els braços gairebé plegats sota l'aixella. Només es parava per picar amb el nas a terra, vaja...com si fòs una gallina....

Segona sorpresa de la nit, i encara no és el més fort...

L'hipnotitzador, enmig de les rialles de la gent, es posa la mà al front, sembla que es mareja i cau. Infart fulminant - va sentenciar un metge que hi havia a la sala ( com a tots els avions i restaurants de prestigi, sempre hi ha un metge a la vora).

El meu marit continuava cloquejant per l'escenari i finalment amb l'ajuda d'un acomodador i la taquillera (que era de pagès), vam aconsseguir posar el meu marit dins d'un taxi.

Es veu que l'hipnosi era tant poderosa que a hores d'ara encara no l'hem pogut retornar al seu estat natural. I vols saber el més fort, i ara si que ja acabo...

Doncs com que a casa no parava quiet, em picava les engrunes de la taula havent dinat, s'enfilava als estenedors de la roba per dormir i m'ho deixava tot fet una porqueria, el vaig tancar a fòra el pati. I mira si era fort el poder de l'hipnotizador (deien que el millor del món), que aquest matí quan he anat a tirar-li una mica de blat de moro (no vol menjar res més), he trobat que en un raconet del jardí, el meu marit, acabava de pondre un ou...

És fort oi, Remei ?