Papallones a la panxa (conte trist)

Hi havia una vegada un home que no sabia si sabia estimar. Un bon amic seu li va dir que per saber-ho només calia esperar a sentir la sensació de tenir papallones a la panxa. Però com que no s'acabava d'imaginar aquesta sensació per a poder-la identificar va anar al bosc i va començar a agafar totes les papallones que trobava i les va posar en un pot de vidre. Quan va arribar a casa va obrir el pot i va intentar que les papallones es posessin al damunt de la seva panxa per saber que se sentia. Però les papallones van marxar volant i l'home no va sentir res.

L'endemà va tornar al bosc i en va recollir més, quan va tenir el pot ben ple va tornar cap a casa.

Abans de fer res va telefonar al seu amic i li va demanar per la sensació de les papallones a la panxa. El seu amic li digué :

És difícil d'explicar amb paraules, potser el més aproximat seria la sensació que deuen fer unes quantes papallones volant dins de la teva panxa.

Dins de la panxa...Li va semblar que ja ho havia entés. Va obrir el pot amb molt de compte i es va començar a menjar les papallones que havia caçat però sense mastegar-les, se les anava empassant senceres, pensant que quan arrivessin a la panxa, volarien i podria gaudir de la sensació i així sabria si mai havia estat enamorat.

Tot anava bé, o almenys això és el que ell es pensava, fins que es va empassar una Zygaena trifolii, que pel que sembla porten cianur a les ales. Sobtadament va notar un malestar i mica en mica es va anar morint. Finalment va morir sense saber si sabia estimar, però d'alguna manera va tenir la sensació de que havia aprés a morir d'amor.