Hi havia una vegada un home de paper. L'home de paper estava fet d'una altra pasta que els homes que l'envoltaven.
L'home de paper sovint tenia la ment en blanc, meditava.
Però l'home de paper tenia tres grans pors que l'impedien anar pel món tranquil.Una de les pors era el foc, sempre patia que una petita guspira se li atansses massa i el socarrimés sobtadament. Una altre por que el torturava era l'aigua, quatre gotes mal comptades el podien deixar convertit en una piloteta arrugada i ja ningú no el reconeixeria. I la seva tercera gran preocupació era el vent, sempre havia temut que un cop d'aire el portés més enllà d'on ell volia anar.
Però l'home de paper, malgrat aquestes pors, s'esforçava en sortir al carrer cada dia i buscar un escriptor que li dones quatre paraules, un nen que li dibuixés un gargot o una dona de paper que l'ajudés a fer una llibreta amb molts nens de paper.
L'únic dia que no volia sortir al carrer en tot l'any era el 28 de desembre per què el seu pare li havia advertit que si sortia, el més fàcil que era que acabés fent llufa...
M'ha encantat! Saps que n'hi ha d'homes de paper pel món!!
ResponEliminaI el teu home de paper, pobret, encara ignora que el seu pitjor enemic no és el foc, ni l'aigua, ni el vent.
ResponEliminaL'autèntic enemic de l'home de paper és l'e-home que s'està convertint en una plaga que pot acabar relegant-lo a peça de museu!!!!!
(brillant el conte!)
Genial el conte!!! M'ha agradat :)
ResponElimina