Amb la mare ens agrada passejar, sobretot
quan fa bo, a la primavera, quan no fa ni fred ni calor. No fa gaire, caminant
per un corriol entre alzines, roures i altres arbres que no coneixem pel nom
tot i que els hem vist un munt de vegades, vam arribar a un prat encatifat per
mil flors. Bé, no les vam comptar, però el cas és que n’hi havia moltes.
- Mira mama, quantes flors !!! – vaig gairebé
cridar – N’hi ha de grans, de petites, de colors vius, de colors tristos, hi ha
flors de tota mena, són precioses !!! Les flors estan vives mama?
- I tant !!! Les flors són éssers vius amb
vida pròpia, i a la seva manera, fan com nosaltres, neixen, creixen, es
reprodueixen i moren. I no només les flors, tots els vegetals, arbres i plantes
de tota mena. Hi ha qui diu que fins i tot tenen sentiments, també a la seva
manera, però sentiments com nosaltres...
- D’acord mama...ens les mengem ?
- I ara !!! No t’acabo de dir que són éssers
vius amb sentiments... Com et pots plantejar de menjar-te una cosa tant bonica
sabent que en el moment en que li clavis queixalada, patirà i morirà sense
remei...
- Però mama... nosaltres som vaques i les
vaques mengem herba i...flors...
- Doncs, mira que et dic, això d’anar
assassinant herbes i flors sense mesura s’ha acabat. A partir d’ara nosaltres
ens farem vegetalistes i defensarem el maltracte i l’explotació vegetal.
- Molt bé mama... i que menjarem doncs ?
- Botifarra, nena, menjarem botifarra. La
botifarra ve del porc que és un animal brut, gens agraciat i que al cap i a la
fi és una adaptació domèstica dels magnífics senglars de bosc.
- I res més mama...?
- Doncs... si ens hi veiem en cor també
menjarem insectes i rèptils que en general fan molt fàstic a tothom i no
serveixen per gran cosa...
- Molt bé mama...així nosaltres som les dues
primeres vegetalistes del món ?
- Em sembla que si.
P.D. – Tots els extrems es toquen i totes les
masses piquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada