L'amant

Ja feia quatre anys que estava feliçment casat (o almenys això és el que jo em pensava) quan un dia al vespre havent sopat, la Margalida em va dir amb llàgrimes als ulls:

- Ho sento molt per què jo encara t'estimo, però hi ha una altra persona i ho hem de deixar. Ja no et puc enganyar més....

El món em va caure al damunt, el meu univers de felicitat acabava d'esclatar com un coet de festa major. Vaig intentar parlar-ne i saber-ne el per què, però tot va ser inútil. Un altre home s'havia creuat en la nostra vida i havia captivat a la Margalida irremeiablement.

Vaig recollir les meves coses, vam arreglar els papers i ens vam separar com a persones civilitzades. Només un segon abans de sortir de la casa per darrer cop, li vaig preguntar:

- Què el conec ? Com es diu ?

- No sé si el coneixes, potser de vista, es diu Jordi. Va venir a viure al barri uns dies després de casar-nos....no et vull fer cap mal, però la meva història amb el Jordi fa anys que dura....

Emprenyat vaig marxar donant un fort cop de porta i vaig sortir al carrer sense massa atenció quan vaig topar amb un altre home que entrava al portal de casa.

I vaig marxar lluny, lluny de veritat. Em va semblar que la distància m'ajudaria a oblidar i a refer la meva vida. I la veritat és que així va ser. Només uns mesos més tard, en un petit poble de la costa on vaig intentar refugiar-me de la meva disort, vaig conèixer l'Adelaida. Semblavem estar fets l'un per l'altre. De seguida ens vam entendre (i potser enamorar), segurament erem ànimes besones cercant el nostre destí.

Tot anava bé, semblava que el meu passat havia quedat tant lluny com la Margalida i els seu amant.

Però aquell matí tot es va capgirar. Vaig tornar abans d'hora a casa i només posar la clau al pany vaig saber que allí en passava alguna de grossa. Al passadís de la meva propia casa vaig topar amb un home gairebé nu que duia tota la seva roba recargolada sota el braç i que només deia :

- Ho sento, ho sento.... - i va fugir escales avall.

Darrera seu va apareixer l'Adelaida dient el mateix:

- Ho sento, ho sento....

La conversa va ser molt curta i concreta. La meva segona dona m'havia estat enganyant des de gairebé el primer dia amb un home acabat d'arribar al poble. Deia que li sabia molt greu, que encara m'estimava, però.....

Senzillament la mateixa cançó que ja sabia de memòria.

Només per curiositat, l'endemà abans de marxar li vaig preguntar:

- Què el conec ? Com es diu ?

- Potser de vista, viu al nostre carrer, dues cases més avall,....es diu Jordi....

A dos mil quilòmetres d'allí vaig tornar a establir-me. No em treia del cap que dues dones m'haguèssin enganyat amb un tipus amb el mateix nom. Semblava cosa de bruixeria.

I sense voler o potser volent, em vaig embolicar amb una tercera dona, la Griselda. Per evitar ensurts vaig decidir treballar des de casa, al cap i a la fi jugar a la borsa és pot fer des de qualsevol lloc, només cal un ordinador i poca cosa més. No m'agradava fer-ho, doncs jo creia que calia separar el treball de la vida privada, però la veritat es que estava prou escaldat per a suportar segons quins ensurts.

Un bon dia la Griselda em va comentar que a les tardes aniria a cuidar a la seva cosina, que estava malalta i vivia al poble del costat. No hi vaig posar cap pega, però no m'ho vaig creure de cap de les maneres.

Al segon dia, la vaig seguir discretament.

Vaig veure que entrava en un motel de carretera i just darrera d'ella hi entrava un home d'aspecte familiar. Mentre maleia el meu destí, aquella silueta va deixar de ser familiar per ser coneguda. Aquell mal parit era en Jordi, el que havia trobat mig nu a casa meva. Vaig sortir del cotxe i vaig entrar al motel, no va ser difícil saber a quina habitació eren doncs els gemecs de la Griselda quan feia l'amor eran absolutament reconeixibles.

D'una puntada de peu vaig esbotzar la porta i allí eren fent l'amor salvatgement a sobre del llit.

La Griselda es va tapar amb el llençol (com si jo no l'hagués vist mai nua) i l'amant, en Jordi, es va girar tranquilament, em va mirar als ulls i va dir :

- No és el que sembla....

- Calla fill de puta !!! - li vaig dir - Ja m'has fotut tres dones i dius que no és el que sembla ? Doncs ja em diràs que és això ?

Em va somriure i simplement em va dir :

- Jo en realitat, estic enamorat de tu. Fa anys que et segueixo i només vull que deixis totes les dones per estar amb mi, ho entens ara ?

I em va fer un petò a la boca.