El meu llibre

Finalment el meu llibre ha sortit al carrer. Han estat tres anys de feina continuada, cercant els mots més addients i investigant fins al més mínim detall. La feina i el resultat final han estat però, d'alló més gratificants. Per a els escriptors que un llibre surti al carrer és la culminació d'un seguit d'esforç i treball. Es podria dir, i perdoneu si la comparació es massa ambiciosa, que tenir un llibre al carrer és com tenir un fill. Al cap i a la fi un llibre en certa manera també surt de les nostres entranyes i sempre esperem el millor per a ell.

La veritat es que quan he vist el relligat amb gairebé dues centes pàgines me'n he sentit profundament orgullós. L'he agafat amb les meves i gairebé l'he bressolat com si fós un nadó. Fa olor de tinta fresca, fa olor de paper i quan l'he obert per primer cop he sentit aquell petit murmuri dels fulls oferint-se als meus ulls. Com us he dit, ha estat fantàstic. Després l'he tornat a tancar i l'he abraçat amb força i l'he tingut una estona a prop del meu pit, com si volgués que sentís el bategar del meu cor i sabés que no està sol en aquest món.

Però és clar, els llibres a casa de l'autor no hi fan res de res, per això li he explicat que ara el que calia era que sortís al carrer i que tothom el veiés, que tothom en prengués consciència de la seva existència i que fós una eina de profit que perdurés en el temps.

I és per aixó que finalment el meu llibre avui ha sortit al carrer.

I perdoneu si sóc una mica bleda, però pateixo per ell. És gairebé un nounat, és petit i pateixo per si no sap tornar a casa. Si us el trobeu o el veieu, si us plau, feu-m'ho saber, que l'aniré a buscar de seguida...