Ja sé que aquestes coses passen a vegades, que son coses de la vida. Però la veritat es que sembla que no recordis tot el temps que hem estat junts i totes les coses que hem compartit. Recordo quan vaig arribar, aleshores tot eren carantoines i bones maneres. La primera vegada que vam estar junts va ser fantàstic. Recordo l'aigua tèbia, al seu punt, ni massa freda ni massa calenta. I aquell sabó... Què no te'n recordes d'aquell sabò, escumós a base de bé i amb aquella fragància de cítrics acabats de collir de l'arbre ? Que potser no vam estar bé ?
I després tots aquells esmorzars, dinars i sopars...no hem diràs que no van estar bè oi ? Ja entenc que no els recordis tots, però algun si que el deus recordar amb un especial afecte.
He de reconèixer que sempre m'has tractat bé i jo crec que t'he correspost sempre estant a l'alçada de les circumstàncies. Mai no has sentit sortir de mi ni una sola queixa, més aviat al contrari, sempre m'has trobat disposada a satisfer les teves necessitats. Tots els dies a totes les hores i, no ens enganyem... a voltes a hores bastant estranyes. I mai no he dit ni piu.
Es per tot això que no entenc ara la teva postura, realment estàs convençut que ara és el moment de que ho deixem ? Pensa que és una llàstima, ara estem compenetrats i sabem del cert el que esperem l'un de l'altre. Estàs segur que em vols deixar ? Que hi ha algú més ?
A veure, anem a pams. Tot el que dius és cert i m'afalaga el teu discurs, però no oblidis que tu ets una esponja de rentar els plats. I una cosa més, si que hi ha algú més : hi ha una esponja nova.
No t'ho creuràs, però a mi sempre m'ha costat llançar les coses. De fet, de petita, estava ben convençuda que sentien i pensaven com les persones. I si la deixes per netejar la barana del balcó? o el fang que es posa als cossiols? o...pregunta-li. Potser sigui una esponja orgullosa, ben segura de la seva funció: els plats. Si és així, sí que li faràs un favor llançant-la...si no, troba-li un altre lloc.
ResponElimina