A punt d’alba van sortir de port.
El far encara anava fent girar la seva llum incansablement. Els van dir que a
ultramar trobarien un món meravellós, ple d’oportunitats i on la vida els seria
d’allò més planera.
Aquella promesa els va omplir
d’esperança.
I van
començar a remar, remaven sense defallir, amb un somriure als llavis, esperant
veure la terra promesa ben aviat.
- Què falta
gaire ? - va demanar el més petit de tots.
- No, no
gaire, tot just després de l’horitzó – li van respondre.
P.D. – Per a
tots els qui cercant el seu futur, només han trobat la mort enmig de la solitud
del mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada